Ramon Ramonet Riu

ARTICLES DIVERSOS de R.R.Riu

Transcric diverses obres de recerca cultural a la comarca de "El Solsonès" (CATALONIA -- N.E. of Spain). La única excepció es la primera.

I transcribed various works of cultural research from the Solsonés region in my younger years.

J'ai transcrit divers travaux de recherche culturelle de la région du Solsonés dans mes jeunes années.

Transcribo diversas obras de investigación cultural de la comarca del Solsonés en mis años jóvenes.

PREHISTÓRIA AL ENTORNO DE PERAMEA (Pallars)

VESTIGIOS INÉDITOS DEL CULTO AL TORO

LA PROYECCIÓN HACIA N.W. NO PUDO ATRAVESAR LOS MONTES PIRINEOS

Un soleado día de verano, en "El Miracle", (a pocos kilómetros de la ciudad de Solsona, casualmente, oteando el horizonte, todos tuvimos una muy rara experiencia visual. Los demás lo vieron como yo, aunque fui el único que la pude aprovechar porque estaba preparado para interpretarla. Paseando por la cima de la pequeña colina de San Gabriel, al lado del santuario "El Miracle", distinguí la peculiar forma de la sierra del Boumort al N.W., se debió a que era un fenómeno de "inversión térmica" en la atmósfera al mediodía. La palabra catalana Bou-Mort, significa "buey muerto", y debió ser inventada por quienes, en tiempos pretéritos establecidos allí donde yo estaba, veían cada verano varias veces un perfil con forma tauromorfa. Posteriormente traté en vano de volverlo a ver, aunque, a pesar de mi insistencia (tuve que reconocer que había sido como un regalo envenenado), jamás logré ver de nuevo aquel fenómeno, tan tenue que me resultó imposible de fotografiar.

Mi gran noticia de hoy es que lo pude ver igual (pero sin neblina de calor), en Quincoces de Iuso (Castilla) y también en la isla de Menorca cuando hice la travesía marítima en busca de las "Taulas", unos monumentos prehistóricos exclusivos de Minorca.

FOTO: LA PECULIAR SILUETA DE UN "TORO YACENTE" LA OFRECEN VARIAS MONTAÑAS

Investigué todo el entorno de la sierra del Boumort -o sea, la del fenómeno pareidólico a distancia-, hasta cuando la contemplé en toda su extensión. Yo vi, desilusionado, su perfil por la parte trasera (cara NW.). Sucedió al realizar el bonito trayecto (septiembre de 2.013), en un lujoso tren antiguo, el cual los sábados de verano hace la ruta turística desde Balaguer a Pobla de Segur (un trayecto de sur a norte, en el centro de la provincia de Lérida). Es un itinerario de panoramas soberbios, cruzándose, durante una hora y media del trayecto, un total de 42 túneles y 33 puentes.

Los "misioneros" del culto al toro, en su empeño de perseguir el sol poniente del N.W. en verano, se vieron frenados por la altura de la cordillera pirenaica. Antes, no obstante, cierta sorpresa les habría hecho estar mucho más convencidos de la idea de fecundidad que predicaban. Providencialmente habían seguido -sin saberlo-, la misma ruta que sobre el mapa de Cataluña trazan los diversos yacimientos de sal, porque siguen la misma dirección (Súria, Cardona, Gerri de la sal, etc.), condimento que tanto agrada al ganado, en especial al vacuno, porque reduce el exagerado potasio de su dieta natural. Por otra parte, he confirmado que (en la que yo considero la "ruta sagrada" más antigua), también coincide con el trazado telúrico de mayor actividad sísmica dentro de Cataluña.

En consecuencia, años después yo me concentré en buscar más yacimientos megalíticos en la dirección N.W., y los encontré en el grupo de dólmenes de la comarca vecina del Alto Urgel. Más hacia el N.W., tuve una mayor recompensa al encontrarme los numerosos dólmenes de la comarca del Pallars Sobirá. En la pequeña localidad de Peramea, pueblo elevado muy por encima de la vecina Gerri de la Sal, descubrí dólmenes inéditos; y cerca de Betrui, incluso hallé una escultural "Cabeza de toro". Está esculpida con el mismo corte en la piedra que presento por ambas caras. A pesar de la profunda ranura en la piedra -que debía recortar su nuca-, aquella escultura nunca se acabó de cortar. En la siguiente foto se muestra el recorte deseado.

FOTO: EL MEJOR RECORTE DE UNA "FORMA DE CABEZA" (SIN CUERNOS)

Los yacimientos prehistóricos cerca de Peramea(Pallars Sobirà), son muy interesantes. Por otra parte, existen allí gran cantidad de peñas con grabados líticos, presuntamente con referencias astronómicas. Varias generaciones dejaron señales en muchas rocas, que antiguamente tendrían categoría de "sagradas". Esbocé un plano, gracias a que colaboró conmigo Roman Dies Carreras, vecino del pueblo de Peramea, y muy buen conocedor del aquella comarca.

PREHISTÒRIA DE PERAMEA

VESTIGIS DEL CULTE AL TORO

Síntesis en lengua catalana

Hi ha un dolmen gegantí a la zona de Pujol, a prop de Peramea. Per damunt del poblet de Gerri de la Sal, hi ha el Pla de Cors, dominat per l´encisador poblet de Peramea per una banda, i en triangle es disposen Moncortès i el seu llac. Imaginant un triangle sobre el mapa, el tercer vertex es a "El Pujol", a la vora del qual hi ha unes restes arqueològiques que tot seguit cal presentar per la seva importancia astronómica. El nom antic de tota aquella comarca era CURTIS, que en llengua vasca vol dir Lloc d´Adoració.

Segons l´historiador Ramon Abadal, a Peramea hi havia el castell d´HERMEDI (té el mateix sentit que el mot castell d'HERMIDA). Aquest nom era donat als indrets mès importants d´un sector geogràfic (Per exemple: Gibraltar es deia PAS D´HERMIDA, i els musulmans li posaren el nom del qui va vencer als cristians. Segons un filoleg, els noms dels pobles que hi ha des de Sort a Peramea –ambdòs a la comarca del Pallars-, indiquen que a les rodalies de Peramea hi hauria un temple de gran importància.

MONUMENTS DOLMENICS ALINIATS, SEMPRE PERSEGUINT LA LLUM DEL SOL SOLSTICIAL

A partir de l`escultura de toro desafiant, configurat per les penyes devant de l,ermita de Santa Cecilia de Montserrat, la idea de construir dolmens emprant pedres grans, va viatjar en direccio NW., deixant (que sapiguem, més de 50 monuments a la comarca del Solsonès (Llèida). Després continuaren deixant molts dolmens a la comarca del Pallars Sobira, on, a més a més, es donen moltes probes de control visual dels sosticis, a vegades foradant molt dificilment gruixudes pedres.

FOTO: PROJECCIONS INICIALS DELS PRIMERS DOLMENS, MALGRAT CERCAR EL NW. GEOGRÀFIC

Quan no van poder creuar en linia recta la carena dels Pirineus (L'Aneto fa 2.404 m. d,alçaria), per força van cercar desviaments per tal de poder continuar. Uns van obtar per aturar-se al País Vasc, però altres van arrivar fins el Finisterre de Galicia, on la gran quantitat de cercles de menhirs sembla com si testimoniessin llur fustració expresada en pedra. Els que van seguir el camí de llevant, mercès a les riques valls de la Cerdaña, assoliren readreçar la ruta del NW. travessant França en diagonal, igual que després succeí a les dues illes de Gran Bretanya i Irlanda.

DES DE LA MT. DE MONTSERRAT, CONSTRUIREN A SÚRIA (BÀGES), I FREIXINET DEL SOLSONÈS

Molts anys abans d'aquesta exploració del NW., jo ja havia va descobert als boscos de l'entorn de Freixinet del Solsonès, una escultura de pedra de BRAU AJEGUT, que amideix 1,40 m.. Es va poder conservar sencer en treballar-se damunt d'una gruixuda llosa de pedra. Tot i així, en tallar jo les rames de vegetació, crescuda entre les ranures damunt seu, aquella escultura (encara inédita pels arqueòlegs), a base de milenis fou esquerdada, restant dividida en quatre parts. A uns 50 metres, en el mateix bosc, hi vaig trobar un altra forma tauromorfa, obtinguda rebaixant una penya natural.

Actualment es envoltat de vegetació, i també conserva molt aprpop restes de muralla de pedra seca. Mitjançantfer orificis rodons (útils per depositar sal de la dieta del bestiar), finalment servirién per oferir una escultura descrostant l'espai central. Per tal de no repetir-me, obriu la pàgina on en parlo abastament.

FOTO: VESTIGIS DEL CULTE AL TORO, EXCAVATS A LA PENYA

EL DOLMEN DE "CABANA MOSQUERA", I ALTRES.

És l'esmentat i famós dolmen és la foto que segueix a aquesta breu presentació. La persona de la foto dessota, correspon a l senyor Roman Dies Carrera, devant del "morro" d'una ancestral forma de CAP DE BRAU de pedra al bel mig d´un roqueral ple de suggerentes formes rituals pètries. Tot plegat fou un poblament prehistòric encara per estudiar pels arqueolegs. Des d´allí antigament sortia un camíi cap el dolmen de Pujol, ans esmentat.

A la comarca del Solsonès, formant part dels dolmens - i altres vegades ben sols-, també hi vaig trovar pedres planes perfilant CAPS DE BRAU (un d'ells amb estabilitat propia). Tinguin la mida que tinguin, devia dependre de la cámara dolménica (o dolmen) que coronaven. Alló que observo que teníen per més bàsic, fou esculpir el sotabarba -del CAP DE BRAU- en un àngle de 90º. També n´existeix un de CAP DE BRAU treballat en pedra, vora El Pujol, satèlit de Peramea, però mai s'acabà de treballar-li l´esquena, i resta a terra oblidat des de la prehistòria profonda.

FOTO: L'AUTOR RRRIU ASSEGUT DAMUNT DEL DOLMEN "CABANA MOSQUERA"

El fet de asseurem damunt d'un dolmen, en aquesta ocasió vol indicar el lloc exacte on aniría destinada la pedra treballada per servir-li de "cap de l'obra". De fet, era la única cosa que sobresortía del tumul de terra, el qual tan sols tenia un forat o finestra per on hi entrava una vegada al l,any els primers ratjos del sol ixent del SE. Recordis que la idea de la fecundació de la terra era la idea dels "misioners" que a Montserrat veneraven l,escultura natural d'uro (bos primigenius" màgicament resaltat allí quan la terra demostrava la sevamés gran capacitat de donar fruits.

El dolmen de la "Cabana Mosquera", encara conserva la banda superior decorada amb dibuixos dels monuments aliniats. De sud a nord, hi ha el DOLMEN DE PUJOL; un altre en forma de SERP; i la interessantisima base d´una creu preromànica. A més a més, a la Serra d´en Farrè hi ha un ancestral observatori astronomic.

FOTO: L'ESMENTAT DOLMEN. DINS HI HA EL SEU DESCOBRIDOR (TAMBÉ S'HI ASSSEU DAMUNT)

El meu guía i colaborador local, Roman Dies Carrera, assegut dins del dolmen de Pujol, quina peculiaritat es conservar dins seu un roc que sobresurt del terra i allunya la idea de servir per enterrar. La foto superior és assegut damunt de la gruixuda tapa de coberta (8x8 m.). Aquest monument forma part d´un grup de tres megalits que gairebé es toquen, peró amb càmares independents una de l´altra. Es troven ubicats damunt d´un turó artificial, d´uns 50 m. de llargaria, per uns 20 m. d´amplaria, aproximadament.

FOTO: ALINEACIÓ DE TRES MONUMENTS PREHISTORICS

Al meu presentat dibuix inferior, hi ha la cambra del gran dolmen del PUJOL, amb la indicació "SERRA del FARRE" escrit al damunt, perque és cap a on la alineació dels monuments megalitics esmentada té el seu destí final. Encara manca esbrinar, però, quínes foren les intencions de llurs constructors.

Dins de la aturonada zona de la banda Est -on hi neix el sol-, hi ha també una escultura antropomorfa de criatura, que a la prehistoria potser simbolitzà "la infantesa" del sol ixent. La entrada del dolmen principal del gup està enfocada en direccio NW., o sia, deta allí on es pon el sol la mágica nit de Sant Joan (24 de juny). Val a dir que encara actualmente es una festa celebrada arreu del país encenent arreu fogueres nocturnes, i dançant en cercle.

Coincideix en pondre´s el sol, cada 21 de decembre, allí on hi ha l´estany de Montcortès. El es on hi ha la muntanya nomenada "La Fembra Morta" (o "La Geganta"), coincidint en desapareixer just damunt al seu front.

En fer la carretera, es van malmetre moltes pedres treballades per aquelles cultures ancestrals, però, malgrat tot, encara hi romanen gran quantitat de pedres retocades, que tenen forma d´animals diversos, …i fins i tot un aliniament de menhirs té un "Cap de serp". També hi roman una rampa de sacrificis -molt espectacular-, vora els menhirs. Tot plegat es a tocar del "Cap de brau" del centre del poblament, del qual actualment nomès en resta el "cap de brau" gegantí ben configurat, ubicat just al peu de la roca de doble vesant. En desapareixer el sol -el dia 21 de Juny-, l´ombra li arrivà just al lloc que –presumtament- veurien com si fos la seva boca.

LINKS GENERALS A LAS PÀGINES DE RAMON RAMONET RIU,

MAIN SITE > https://revision-cultural.webnode.es/

el darrer enllaç-link de la qual, obre un altra pàgina https://revisión-cultural4.webnode.es/

amb les meves primeres recerques de joventut, de menys trascendència que aquesta.

INFORME RESUMIT EN ANGLÉS

Ultimate essence of prehistoric european dolmen (From de Mt. Montserrat to NW.)

I inform here about my discovery of several prehistoric sculpture of "bull carved in stone" in Catalonia central forest forest (NE. of Spain ).

The megalithic Europeans's dolmen was bull image inspired from Mt. Montserrat in Catalonia. In the centre of Catalonia, the forest of Solsona country keep several bull's head sculptures, and other document about the first cradle of megalithic European bull-totem veneration.

PREHISTORICRUINS OF WORSHIP ("BULL-RUINS") NEAR PERAMEA VILAGE

There are vestiges of a totem-bull cult inspired bythe natural sculpture ofbull, immense and magnificent suggestive rocks, which stand in front of the church of Santa Cecilia de Montserrat. Some time after, during theNeolithic period,were builtmanydolmensin the area near Peramea(NE. Spain). One of them has a very huge slab. The idea of buildingmegalithicdolmensusingslabs, traveled onNW., like the sun every day during the winter.

In the beguin, they constructed severaldozens ofmonumentsin the region ofSolsona(Lleida), and afterstillleavingmanydolmens in the far NW. There you can see a huge part of the mountain that look like a bull. The first priest projected the idea to the NW,... when it was possible. Ever, they go to the last sun of the afternoon.

The Pyrenees mountain ranger forcedtodeviatebut, ever it waspossible, continuethe expansionof thattotemístical idea rises againtheNW. projection before to cross the French country. Generally the missionaries across France,even in diagonal direction, and Brittany Island when it was possible. Ramon Ramonet Riu